Menú de navegació

Menú de navegació

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_LEMA

Parlem, reflexionem i debatem sobre els canvis en els sistemes de representació, organització i regulació política.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • Mobilitat autònoma i intel·ligent

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    En aquest debat, es proposa reflexionar sobre tres temes, centrats especialment en les decisions del vehicle: com es prendran i d’acord amb què? Qui prendrà la decisió? El comprador o els vulnerables? Com decidim qui són els vulnerables en cada cas? Disposarem de professionals de diferents àmbits, com ara de l’Administració pública, la indústria, l’acadèmia i professionals de l’ètica. Entendrem quins canvis, com a ciutadans, implicarà el fet de tenir vehicles intel·ligents, el model que ve de camí i com les nostres ciutats i àrees metropolitanes s’estan preparant per al canvi.

    A càrrec de:
    - Dr. Antonio M. López, investigador del CVC i professor de la UAB.
    - Mar Alarcón, CEO de Social Car.
    - Núria Vallès, investigadora en ètica i robòtica de la UAB.
    - José Manuel Barrios, director d’Innovació d’IDIADA.
    - Pere Torres, director de l’Autoritat del Transport Metropolità.

    Dilluns 29 d'octubre de 2018, a les 18 h.

  • El control TIC de la participació democràtica i el comportament electoral del votant

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Els canals democràtics d’obertura a la participació de la ciutadania solen estar vinculats a la lògica de la representació política. La tecnopolítica, però, ha obert tot un espectre des d’on col·laborar, participar i incidir políticament modificant els habituals canals de relació entre les institucions politicorepresentatives i la societat. D’altra banda, durant la darrera dècada hem vist passar de la desafecció política generalitzada –amb poques mobilitzacions socials i una baixa participació– a l’assoliment de percentatges de participació força elevats i manifestacions de certa rellevància. Com sempre n’hi ha hagut, però ha aflorat ara la propaganda per incidir en l’opinió pública de determinades democràcies en favor d’interessos de països tercers, feta ara a través de les noves eines de persuasió que la tecnologia permet. D’altra banda, la televisió continua sent i esdevé un canal d’agitació i propaganda política majúscul, fins i tot per als joves, quan es pensava que era la xarxa i l’univers Twitter on ja es lliurava la batalla pel vot. A on es guanyen les eleccions? De quina manera se segmenta i es pot arribar a controlar l’elector? De quina manera hi pot haver ingerències electorals poc evidents per al ciutadà a partir de l’ús de les noves tecnologies? Des d’on es promou millor la participació política? Com es modula quan interessa i quan no interessa? Per part de qui? A on han de concentrar esforços els candidats i els partits polítics?

    A càrrec de:
    - Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític. Fundador i director d’Ideograma i impulsor d’Apps4citizens.
    - Rafael Rubio, professor titular del Departament de Dret Constitucional i director del Grup de Recerca sobre Participació i Noves Tecnologies (i+dem) a la Universitat Complutense de Madrid. Sotsdirector d’Estudis i Investigació del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.

    Dijous 8 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Qui homologa el coneixement en la societat de la (des)informació?

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Molts joves tenen a Youtube una de les seves principals fonts d’accés al coneixement. Joves i no tan joves s’han familiaritzat amb els vídeos tutorials, les ted talks i les comunitats d’aprenentatge en línia. Els cursos i estudis en línia a través de MOOC (massive open online course) s’han ampliat i estès en nombre d’usuaris. I quasi la totalitat d’usuaris d’internet ha consultat Google i la Wikipedia quan li ha calgut saber alguna cosa concreta sobre una malaltia, personatge o dada d’interès (no en va els metges han fet de la necessitat virtut i són el col·lectiu professional que més i millor actualitza i revisa el contingut de la Wikipedia). I tot, quan l’homologació del saber segueix formalment lligada a l’acadèmia, que investiga i emet un coneixement amb l’homologació formal de les institucions públiques o la comunitat científica, que opera sovint en paral·lel al món de coneixement que la xarxa ha difós. Acadèmia, organitzacions benèfiques i mons menys formalitzats van de la mà remant en la mateixa direcció? És l’acadèmia –que fins ara havia exercit aquesta funció homologadora– una institució àgil i fiable per continuar homologant i difonent coneixement o és a la xarxa i en un context de col·laboració on el coneixement es comparteix i s’amplifica? O són les noves corporacions tecnològiques les que més incideixen en la revolució educativa que s’aproxima? Voldríem que s’establís un diàleg entre aquests mons, més i menys regulats però que avui estan homologant coneixement aparentment de manera no fraudulenta, en plena societat de la informació i en un moment en què els referents de vegades es tornen difusos, amb tots els riscos que això comporta.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Bjørn Stensaker, catedràtic d’Educació Superior a la Universitat d’Oslo. Investigador sènior i professor de recerca al NIFU (The Nordic Institute for Innovation, Research and Education).
    - Andrea Saltelli, professor adjunt al Centre d'Estudis de Ciències i Humanitats de la Universitat de Bergen (Noruega) i visitant Fellow al Open Evidence Research de la Universitat Oberta de Catalunya.

    Dijous 15 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Qui controla la informació i els mitjans de comunicació?

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Les noves tecnologies i plataformes digitals són les que, en gran mesura, ens han permès obtenir informació més abundant, específica i més alternativa, sobre pràcticament qualsevol cosa. Una qüestió no menor si la unim al gran desconeixement i opacitat que hi ha a l’hora de saber com s’estructuren i es ramifiquen les corporacions mediàtiques que concentren bona part dels mitjans de comunicació. Saber d’on ve la informació pot resultar tant o més important que la informació en si. Saber-ho redueix la vulnerabilitat del ciutadà davant de la sobreabundància d’inputs informatius que rebem dels quals qüestionem la veracitat o la credibilitat, precisament per desconèixer-ne les fonts. Cal conèixer quines persones, grups empresarials, institucions i fons d’inversió incideixen de manera professional, ideològica i financera en cada mitjà, per així dilucidar-ne millor les prioritats i els interessos que solen guiar l’emissió i profusió d’informacions. Qui controla la informació i els mitjans de comunicació avui? Qui gestiona i com els imaginaris i l’ús del llenguatge que circula a través dels mitjans de comunicació?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País. Professora de Periodisme i Comunicació Científica a diversos postgraus (UPF, UAM).
    - Josef Trappel, cap del Departament d’Investigació de la Comunicació. Professor (catedràtic) de Política i Economia dels Mitjans. Universitat de Salzburg. Membre del grup d’experts de mitjans Pluralisme i Transparència de la Propietat dels Mitjans del Consell d’Europa.

    Dimecres 21 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Màrqueting i xarxes socials

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    En aquest debat es pretén reflexionar sobre la necessitat de la intimitat, la infància i els límits de les polítiques de dades. Es discutirà sobre les possibilitats de la detecció emocional en xarxes socials i l’ús del big data per al màrqueting, com també l’ús dels chat bots amb intel·ligència artificial i les notícies falses. S’analitzaran les mesures que s’han de o es poden prendre dins d’aquests àmbits, amb un enfocament especial en la necessitat de privadesa de l’usuari enfront de la urgència de coneixement de les empreses.

    Traducció simultània del castellà a l’anglès.

    A càrrec de:
    - Dr. Jordi González, investigador del CVC i professor de la UAB.
    - Dra. Nardine Osman, investigadora de l’IIIA-CSIC.
    - Pilar Conesa, CEO d’Anteverti i directora de l’Smart City Expo.
    - Dra. Isabel Serra, responsable de Transferència del CRM.
    - Enric Luján, membre fundador de l’Associació Críptica.
    - Oriol Torruella, director de l’Àrea de Compliment Normatiu de la Generalitat.

    Dijous 22 de novembre de 2018, a les 18 h.

  • Ciberguerra i ciberseguretat sota el big data

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    L’estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea del 2013 definia cinc prioritats estratègiques: aconseguir la ciberresiliència, reduir la ciberdelinqüència, desenvolupar capacitats de ciberdefensa, desenvolupar recursos industrials i tecnològics de ciberseguretat i establir una política internacional coherent de ciberespai a la Unió Europea tot promovent els valors essencials de la Unió. Tres anys més tard, el 2016, es definien els mecanismes de cooperació i els requisits comuns de seguretat per als operadors de serveis essencials i els proveïdors de serveis digitals, i es va establir l’obligació d’elaborar una estratègia nacional de seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació. Per què? L’inevitable ús d’internet caracteritza la nostra quotidianitat, que s’emmarca en un context propi d’un món en què la seguretat constitueix la base sobre la qual es possibilita el desenvolupament, també en un ciberespai que no va ser dissenyat per a això. D’aquesta manera, cal posar èmfasi en el concepte de ciberdefensa per tal de preguntar-nos sobre l’ús de la força en el ciberespai i per qüestions com la legítima defensa, el problema de les armes cibernètiques o els conceptes de dissuasió i distensió que constitueixen el nucli central del debat existent en el pla institucional i doctrinal sobre el conflicte en el ciberespai. Però també sabem que la hipervigilància té límits que convé observar i identificar. Els perills estratègics vinculats a les noves tecnologies fan de l’espai virtual un camp cada vegada més essencial on es lliuren les guerres d’avui, més silents i asèptiques però igualment devastadores i que no se cenyeixen a períodes concrets ni a camps de batalla delimitats. Com es regula la guerra al ciberespai? Hi ha normes de com fer aquesta guerra? Què és ciberguerra i què no? Com es fa i quins límits té la ciberguerra des d’una democràcia?

    A càrrec de:
    - Margarita Robles Carrillo, professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Grup de recerca Network Engineering & Security Group (NESG) de la Universitat de Granada.
    - Ángel Gómez de Agreda, coronel de l’Exèrcit de l’Aire. Analista geopolític del Ministeri de Defensa, cap de Cooperació del Comandament Conjunt de Ciberdefensa (MCCD) (del febrer del 2014 al juliol del 2016) i representant espanyol al Centre d’Excel·lència de Cooperació en Ciberseguretat de l’OTAN entre els anys 2014 i 2016.

    Dijous 29 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Salut connectada

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    En aquest debat volem abordar com canviarà la relació metge-pacient davant la introducció d’eines d’ajuda al diagnòstic amb intel·ligència artificial. Qui serà l’últim responsable en la presa de decisions? A més, caldrà explorar la necessitat d’emmagatzemar dades mèdiques i l’ús d’aquestes per tal de protegir la intimitat dels pacients. Indagarem també la temàtica d’inclusivitat i de malalties minoritàries o de països menys desenvolupats: la tecnologia avançarà en malalties que només tenen lloc en països sense tants recursos? Haurem de reflexionar sobre com la medicina personalitzada, a la qual ens portarà la medicina intel·ligent, ha de deixar de ser elitista.

    A càrrec de:
    - Dra. Debora Gil, investigadora del CVC i professora de la UAB.
    - Dra. Begoña Román, professora de Filosofia de la UB.
    - Dr. Francesc García, director de l'Agència Catalana de Salut.
    - Dr. Stephen Dunne, gestor de Producte a Alpha, Telefónica.
    - Dra. Mara Balestrini, CEO d'Ideas for Change.

    Dijous 13 de desembre de 2018, a les 18 h.

  • Educació i món laboral

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    L’educació superior ha d’estar ben fonamentada, per la qual cosa respondrem les qüestions següents: el nivell d’especialització ha de continuar sent el que és? Com podem acostar les vocacions tecnològiques a les persones i introduir-ho a les aules? Com s’enfoquen les polítiques educatives cap al món laboral que ve? En un futur immediat, comprendre la lògica d’un algoritme serà primordial per no ser analfabets tecnològics. Com ens assegurarem que les generacions següents venen preparades?

    A càrrec de:
    - Dra. Aura Hernández, investigadora del CVC i professora de la UAB.
    - Dra. Clara Grima, divulgadora i professora de la Universitat de Sevilla.
    - Eva Blanco, responsable de Comunicació a HP.
    - Daniel Marco, director d'Estratègia a SmartCatalonia de la Generalitat.
    - Dr. Carles Sierra, sotsdirector del IIIA-CSIC.

    Dijous 17 de gener de 2019.

  • Humanitats digitals

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    El patrimoni a escala mundial està sent digitalitzat igual per empreses i governs. Les dades emmagatzemades, finalment, de qui seran propietat? Els ciutadans, com podrem recuperar la història que hi ha continguda? Com encaixen les figures d’humanitats dins del món tecnològic? També reflexionarem sobre el potencial que té aplicar la intel·ligència artificial a estudis tradicionalment d’humanitats o lletres.

    A càrrec de:
    - Dra. Alicia Fornés, investigadora del CVC.
    - Dr. Daniel Gatica, investigador de l'IDIAP (Suïssa).
    - Dr. Josep Maria Basart, professor de l'Escola d'Enginyeria de la UAB.
    - Dr. Ricard Faura, cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital.

    Dijous 14 de febrer de 2019, a les 18 h.

  • I ara, què? Com els ciutadans formarem part activa del procés de canvi

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    Després de tot el que hem vist durant aquests sis mesos, quin futur podem imaginar? Com a ciutadans, com participarem d’aquest futur pròxim?

    A càrrec de:
    - Dr. Fernando Vilariño, sotsdirector del CVC-UAB i president d’ENOLL.
    - Silvia Puente, professora de la UAB.
    - Alexandra Canet, responsable de Comunicació del CVC.

    Dimarts 12 de març de 2019.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya_BANNER-HOME_newsletter

Newsletter